10 d'agost de 2015

Qui paga mana

Si mirem el gràfic següent ens adonarem que el deute dels partis d'arrel catalana contraris a donar un sentit plebiscitari a les eleccions al Parlament del 27 de setembre és poc menys que impagable, ni tan sols amb un rescat de la troika.

                                     

Si parem atenció a Unió, a qui cal afegir uns 3 i escaig milions d'euros de deute corresponents a la part aliquota de la federació recentment trencada amb cdc, entendrem el perquè de l'interès de posicionar-se en la tesi de l'unionisme més caduc. 3/4 del mateix passa amb ICV. I amb algun matís també amb el PSC.

Cadascuna d'aquestes 3 formacions han optat pel mateix però arribant-hi per vies diferents:

Unió i l'etern pactisme amb el PP més recentralitzador a qui s'ofereix per recolzar i formar govern. Peix al cove de la pitjor espècie, perquè el peix només és per a ells. ICV difuminant-se amb Podemos i fent bandera d'una justícia social que sembla que vulguin capitalitzar. I el PSC amb el seu fAdArAlismA que només es creuen ells (sic. darreres declaracions de la jefa andalusa i del jefe Sánchez). Aquests darrers amb sobrada experiència en condonacions de deute -aquest era el matís-.

Així les coses, preguntem-nos qui són els creditors i la resposta és fàcil: CaixaBanc, Sabadell i BBVA(ex-Catalunya Caixa). Totes tres entitats que no es destaquen precisament per haver donat suport al seu Pais en el moment que està vivint.

La conclusió també és fàcil, almenys per un servidor. Vosaltres rebenteu el prUcés i allò del deute, res home..., ja ho trobarem... I ells, és clar, com que tampoc són tan sòmines com per no veure que amb l'assignació de los Presupuestos G. del Estado per número de representants i vots obtinguts no es menjaran un torrat, doncs a obeir i no mossegar la mà que els dóna de jalar.

Quin paper més galdós. Els quinta-columnistes sempre han estat l'avançada de les elits covardes que només els mou l'interès propi. Pena de la memòria d'en Carrasco i Formiguera, d'aquell PSUC del Toni Farrés i companyia i d'aquell PSC-Congrés d'abans de federar-se amb el PSOE.