TREMPERA MATINERA

Expressió catalana que explica la pressió i enduriment del penis després d'unes hores de son i que obliga al propietari a apressar-se a miccionar.

Aquesta és l'expressió que em ve al cap quan reflexiono sobre la situació política del pais.

Fa ja uns quans anys que Catalunya viu immersa en una voràgine de canvi empesa indubtablement per la força de la seva gent. Aquesta empenta ha donat un resultat clar a les darreres eleccions al Parlament amb una majoria clara favorable a la independència i un mandat per fer la feina que calgui per aconseguir-la.

Això vol dir que la pressió popular ha passat la pilota per a què el govern aconsegueixi el major gol de la història.

Sé que el temps previst de la legislatura no ha acabat. El partit encara s'està jugant. però tinc la sensació que estem/estan perdent el temps i no s'acaba de rematar, ni tan sols no aconseguim/aconsegueixen obrir el marcador. Tot i que la jugada era clara i el passi era ja mig gol.

La trempera no és de veritat, és només matinera, o sigui, com glossava la Trinca, "de pixera..."

Si no, que algú m'expliqui com s'ha avançat en aspectes capitals com els tributs, la defensa, la inteligència, el finançament, les infraestructures, les prestacions socials, els programes de desenvolupament econòmic per a gent jove, la gestió de les universitats, les duanes, les relacions internacionals, la lluita contra l'amenaça terrorista, etc., etc., etc.

Ja imagino que moltes coses són i han de ser dutes amb la màxima discreció. Però, caram, és que ni s'esmenten. Senzillament no se'n parla, no existeixen.

I no em puc creure que no hi hagi res previst. Espero que al menys hi hagi un pla secret, secretíssim, per tenir liquidesa i poguer pagar els funcionaris quan calgui. Algú haurà previst com finançar tota la despesa que representarà posar un pais en marxa. Perquè de moment, no veig cap campanya que animi a ningú a pagar els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya.

Sí, hi ha rumors, que si els israelians, que si els alemanys... Res clar. I com que no hi ha res clar, els d'enfront estan la mar de bé amb els seus estirabots i el seus tribunals d'exepció. I nosaltres amb les nostres armes:  l'estelada, les paradetes, les declaracions. És evident que estem en clar desaventatge per negociar res. I que ningú no ho dubti que caldrà negociar. És obvi. Magrat no agradi i no els agradi haurà de ser així per força.

Nosaltres, de moment, anem amb la nostra bandereta, amb les nostres intervencions més o menys agudes al Congreso, amb els nostres tweets, blogs, tertúlies, paradetes i manifestacions. Amb les nostres baralles fratricides per qualsevol "xominada". Trempera de pixera que desapareix tan bon punt miccionem. Els arbres no ens deixen veure el bosc.

En fi, poseu-vos les piles. Teniu un mandat inequívoc. Compliu-lo. Feu la feina i feu-la bé. Deixeu-vos de marejar la perdiu i aneu al gra perquè a nosaltres se'ns està esgotant la munició i ara ja és la vostra hora. Desobeiu si cal, que cal!!!! No es pot anar a l'era i no sortir-ne amb pols. Però quan ho feu, que sigui per alguna raó de més pes que per cremar unes fotos del borbó, penjar unes estelades als ajuntaments o posar unes urnes de brometa, carai!!! Si esteu disposats a que us inhabilitin uns tribunals que no reconeixem, si fins i tot esteu disposats a passar una temporada a l'ombra -i el vostres càrrecs i el nostre mandat us ho exigeix- feu-ho per coses amb transcendència. Per exemple per quedar-vos la clau de la caixa. I no us veig amb prou trempera per res d'això.

Així doncs si s'afluixa quan pixeu, o us la talleu o us preneu una barrufina que us l'espavili. Que la trempera matinera esdevingui permanent.