29 d'agost de 2015
68+14
Ahir vaig assitir a la festa dels candidats de JxSí al Passeig de Lluís Companys, abans Salón de Víctor Pradera - ínclit falangista tradicionalista -. Quantes voltes dóna el món, oi?
El que volia dir és que al marge de l'acte en si mateix, i en el context d'una conversa de birra a la mà mentre escoltàvem algun dels intervinents, se'm va acudir expressar els meus dubtes entre donar suport a JxSí o a les CUP.
Què vaig dir!!!!! Les meves companyes de modesta "lluita" em van fer fotos i tot mentre jo aplaudia alguna intervenció de no recordo quin orador (deuria ser en Mas).
Avui, tot repassant algunes piulades per la xarxa m'he trobat amb l'enrenou que ha provocat en glamboy69, altrament conegut com Arqueòleg Glamurós a propòsit d'una afirmació que resumia en "Ali Baba i els 40.000 lladres". Aquest xicot de trajectòria més o menys incendiària a la xarxa des del seu blog a wordpress o des del seu compte de twiter, m'ha fet pensar i emprenyar. Quina dèria amb els de JxSí. Renoi quina manera més barroera d'aprofitar la intervenció de les forces d'ocupació a les seus de Catdem i CDC d'ahir. Per ell tots els que ahir érem a l'Arc del triomf som uns lladres o al menys ho som moralment. Inclús jo mateix!!!!!!! Doncs no rei. Més et valdria debatre amb un bon argumentari amb la gent de les CUP que si us descuideu gaire us fotran la poca parròquia que us queda. Però clar, això no us interessa. Us deu faltar discurs i raons.
Per si encara no m'havia convençut del tot, una altra piulada que m'ha remès a l'article de l'Eduard Voltas al Singular digital, del qual ara reprodueixo un paràgraf i que faig meu lletra a lletra, m'ha acabat de convèncer.
"Perquè crec que cal aconseguir una majoria molt contundent per saltar els obstacles que vindran a partir del 28S, i amb aquesta llista la majoria molt contundent és possible. Hi ha una altra llista independentista, plena de gent que admiro i respecto, però la meva opinió és que és millor 68+10 que 64+14. Crec que és hora de concentrar el vot i miro de ser conseqüent amb això, però no sortirà de la meva boca una mala paraula cap a l'altra llista ni els seus votants".
Així les coses, declaro que la meva aspiració és aconseguir el 68+14. Jo faré com l'Eduard i espero ferventment que molts altres també ho facin. I tan de bo els col.legues de les CUP-CC arribin al menys als 14 escons o més i esgarrapin allà on només hi ha odi visceral i sobretot enveja, molta enveja.
Noies, ja podeu esborrar la foto perquè ha perdut el morbo que podia tenir.
dissabte, 29 d’agost del 2015
diumenge, 23 d’agost del 2015
23 d'agost de 2015
ESCALFAMENT PER L'ESPRINT
Tot esportista sap que per donar un bon rendiment en una prova necessita haver escalfat el seu cos i el seu cap.
Falta poc més d'un mes pel 27S i cal escalfar el motor per poder-li treure el màxim rendiment. Fins ara hem intentat carregar-nos de raons favorables al nostre propòsit. Diriem que hem alimentat l'argumentari, el discurs per nosaltres incontestable, la raó, en definitiva, el cap.
Però si volem que tot això tingui l'efecte pretès que no és un altre que guanyar folgadament les eleccions hem de saber fer arribar tot aquest pòsit aacumulat a qui més falta fa. En Mas diu que hem d'anar a convèncer els del SI/NO del 9N. Pot ser. I això com es fa? Jo més aviat penso que ara el que toca és tenir presència, parlar amb la gent de tu a tu. D'igual a igual. Que no ens vegin com gent somnia-truites, o pitjor, com sonats amb banyes i cua.
En aquest sentit vull citar le bona feina que tant des de les assemblees territorials i sectorials de l'anc i de la gent de Súmate s'ha fet. I ara no val a badar. Hem de continuar. Cal sortir al carrer, parlar amb la gent, repartir informació. I sobretot escoltar, deixar que la gent parli, s'expressi. Ningú canviarà el sentit del seu vot per una conversa de dos minuts o per llegir un panflet, però sí que potser els podem generar dubtes, fer-los pensar. D'això es tracta. Deixem-nos de tan twitter i facebook i trepitgem el carrer. Hi ha un sector molt important que no segueix les xarxes però també vota.
Per això es fa necessari que a part de la feina que modestament pugui fer cadascú, les candidatures JxSí i Cup, es deixin de grans actes, pensats només per exaltar la pròpia parròquia i sortir en el tall de x segons als telenotícies i es dediquin més a trepitjar carrer. Per sort tenim dades que ens indiquen on cal esmerçar els esforços, està força ben estudiat. Només cal que aquests que amb tanta il.lusió s'han apuntat a la llista surtin al carrer, seguin als bars, a les places i parlin i sobretot escoltin la gent. És més efectiu asseure's a parlar amb 7, 8, 10 o 30 persones que fer un gran acte multitudinari que només segueixen els ja convençuts.
Fa poc he pogut llegir una experiència de la campanya pel referèndum escocès i m'ha semblat molt interessant. Us adjunto l'enllaç a continuació:
http://www.vilaweb.cat/noticies/llicons-escoceses-per-a-la-campanya-del-27-s/
El nostre esprint passat per afinar les cordes vocals i sortir a xerrar amb la gent.
Som-hi!
ESCALFAMENT PER L'ESPRINT
Tot esportista sap que per donar un bon rendiment en una prova necessita haver escalfat el seu cos i el seu cap.
Falta poc més d'un mes pel 27S i cal escalfar el motor per poder-li treure el màxim rendiment. Fins ara hem intentat carregar-nos de raons favorables al nostre propòsit. Diriem que hem alimentat l'argumentari, el discurs per nosaltres incontestable, la raó, en definitiva, el cap.
Però si volem que tot això tingui l'efecte pretès que no és un altre que guanyar folgadament les eleccions hem de saber fer arribar tot aquest pòsit aacumulat a qui més falta fa. En Mas diu que hem d'anar a convèncer els del SI/NO del 9N. Pot ser. I això com es fa? Jo més aviat penso que ara el que toca és tenir presència, parlar amb la gent de tu a tu. D'igual a igual. Que no ens vegin com gent somnia-truites, o pitjor, com sonats amb banyes i cua.
En aquest sentit vull citar le bona feina que tant des de les assemblees territorials i sectorials de l'anc i de la gent de Súmate s'ha fet. I ara no val a badar. Hem de continuar. Cal sortir al carrer, parlar amb la gent, repartir informació. I sobretot escoltar, deixar que la gent parli, s'expressi. Ningú canviarà el sentit del seu vot per una conversa de dos minuts o per llegir un panflet, però sí que potser els podem generar dubtes, fer-los pensar. D'això es tracta. Deixem-nos de tan twitter i facebook i trepitgem el carrer. Hi ha un sector molt important que no segueix les xarxes però també vota.
Per això es fa necessari que a part de la feina que modestament pugui fer cadascú, les candidatures JxSí i Cup, es deixin de grans actes, pensats només per exaltar la pròpia parròquia i sortir en el tall de x segons als telenotícies i es dediquin més a trepitjar carrer. Per sort tenim dades que ens indiquen on cal esmerçar els esforços, està força ben estudiat. Només cal que aquests que amb tanta il.lusió s'han apuntat a la llista surtin al carrer, seguin als bars, a les places i parlin i sobretot escoltin la gent. És més efectiu asseure's a parlar amb 7, 8, 10 o 30 persones que fer un gran acte multitudinari que només segueixen els ja convençuts.
Fa poc he pogut llegir una experiència de la campanya pel referèndum escocès i m'ha semblat molt interessant. Us adjunto l'enllaç a continuació:
http://www.vilaweb.cat/noticies/llicons-escoceses-per-a-la-campanya-del-27-s/
El nostre esprint passat per afinar les cordes vocals i sortir a xerrar amb la gent.
Som-hi!
dimarts, 11 d’agost del 2015
10 d'agost de 2015
Qui paga mana
Si mirem el gràfic següent ens adonarem que el deute dels partis d'arrel catalana contraris a donar un sentit plebiscitari a les eleccions al Parlament del 27 de setembre és poc menys que impagable, ni tan sols amb un rescat de la troika.
Si parem atenció a Unió, a qui cal afegir uns 3 i escaig milions d'euros de deute corresponents a la part aliquota de la federació recentment trencada amb cdc, entendrem el perquè de l'interès de posicionar-se en la tesi de l'unionisme més caduc. 3/4 del mateix passa amb ICV. I amb algun matís també amb el PSC.
Cadascuna d'aquestes 3 formacions han optat pel mateix però arribant-hi per vies diferents:
Unió i l'etern pactisme amb el PP més recentralitzador a qui s'ofereix per recolzar i formar govern. Peix al cove de la pitjor espècie, perquè el peix només és per a ells. ICV difuminant-se amb Podemos i fent bandera d'una justícia social que sembla que vulguin capitalitzar. I el PSC amb el seu fAdArAlismA que només es creuen ells (sic. darreres declaracions de la jefa andalusa i del jefe Sánchez). Aquests darrers amb sobrada experiència en condonacions de deute -aquest era el matís-.
Així les coses, preguntem-nos qui són els creditors i la resposta és fàcil: CaixaBanc, Sabadell i BBVA(ex-Catalunya Caixa). Totes tres entitats que no es destaquen precisament per haver donat suport al seu Pais en el moment que està vivint.
La conclusió també és fàcil, almenys per un servidor. Vosaltres rebenteu el prUcés i allò del deute, res home..., ja ho trobarem... I ells, és clar, com que tampoc són tan sòmines com per no veure que amb l'assignació de los Presupuestos G. del Estado per número de representants i vots obtinguts no es menjaran un torrat, doncs a obeir i no mossegar la mà que els dóna de jalar.
Quin paper més galdós. Els quinta-columnistes sempre han estat l'avançada de les elits covardes que només els mou l'interès propi. Pena de la memòria d'en Carrasco i Formiguera, d'aquell PSUC del Toni Farrés i companyia i d'aquell PSC-Congrés d'abans de federar-se amb el PSOE.
Qui paga mana
Si mirem el gràfic següent ens adonarem que el deute dels partis d'arrel catalana contraris a donar un sentit plebiscitari a les eleccions al Parlament del 27 de setembre és poc menys que impagable, ni tan sols amb un rescat de la troika.
Si parem atenció a Unió, a qui cal afegir uns 3 i escaig milions d'euros de deute corresponents a la part aliquota de la federació recentment trencada amb cdc, entendrem el perquè de l'interès de posicionar-se en la tesi de l'unionisme més caduc. 3/4 del mateix passa amb ICV. I amb algun matís també amb el PSC.
Cadascuna d'aquestes 3 formacions han optat pel mateix però arribant-hi per vies diferents:
Unió i l'etern pactisme amb el PP més recentralitzador a qui s'ofereix per recolzar i formar govern. Peix al cove de la pitjor espècie, perquè el peix només és per a ells. ICV difuminant-se amb Podemos i fent bandera d'una justícia social que sembla que vulguin capitalitzar. I el PSC amb el seu fAdArAlismA que només es creuen ells (sic. darreres declaracions de la jefa andalusa i del jefe Sánchez). Aquests darrers amb sobrada experiència en condonacions de deute -aquest era el matís-.
Així les coses, preguntem-nos qui són els creditors i la resposta és fàcil: CaixaBanc, Sabadell i BBVA(ex-Catalunya Caixa). Totes tres entitats que no es destaquen precisament per haver donat suport al seu Pais en el moment que està vivint.
La conclusió també és fàcil, almenys per un servidor. Vosaltres rebenteu el prUcés i allò del deute, res home..., ja ho trobarem... I ells, és clar, com que tampoc són tan sòmines com per no veure que amb l'assignació de los Presupuestos G. del Estado per número de representants i vots obtinguts no es menjaran un torrat, doncs a obeir i no mossegar la mà que els dóna de jalar.
Quin paper més galdós. Els quinta-columnistes sempre han estat l'avançada de les elits covardes que només els mou l'interès propi. Pena de la memòria d'en Carrasco i Formiguera, d'aquell PSUC del Toni Farrés i companyia i d'aquell PSC-Congrés d'abans de federar-se amb el PSOE.
dimarts, 4 d’agost del 2015
4 d'agost de 2015
ESPAVILAR-SE TOCA, Coll...ns
Ahir el Presi va signar el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Uffff. Primer pas superat. Segueix complint amb la paraula donada - i que duri -.
Des d'aquí vull llençar un prec, més aviat un renec per encoratjar la parròquia que noto una mica laxa, per dir-ho suaument.
Que pinta en Mas, fent una declaració institucional de de TV3? Si només la veu un 16% de l'audiència de televisió i a més, de gent ja convençuda. Convoca una roda de prensa noi, que a tu no et fa por i sortirà per tot arreu!!! Per postres, i gairebé contra-programant-se ells mateixos, treuen en Junqui en una entrevista al cap de l'oposició. Bona estratègia recontrac...
Ai nois, sembleu beneits. No heu entès encara que la batalla es lliurarà a l'àrea metropolitana de BCN i a la pròpia ciutat, així com també a d'altres grans i mitjans nuclis de l'entorn de la capital? Doncs no perdeu el temps, home i afineu millor la punteria.
Però la clau de volta de tot plegat no està a la mà d'aquesta genteta. No. Està en cadascun de nosaltres. Ja us ho vaig dir fa unes setmanes en aquesta arenga que us torno a recordar:
Toca arremangar-se, sortir al carrer, al metro, al bus, als mercats, a la sortida de missa (bé si algú hi vol entrar que ho faci). A parlar amb la gent. Però no a Sarrià, Gràcia, Sants, Olot, Vic, Berga o Figueres, on òbviament també cal fer-hi presència, sino al Baix Llobregat, a Ciutat Vella, a Sant Martí, al Barcelonès nord, etc., etc., etc.
Així doncs, gent de la base de cdc, erc, cup, anc, òmnium, súmate, procés, latinos.cat, @siambnosaltres, etc., ara no n'hi ha prou de pagar les quotes. Tampoc haver-se apuntat a la Meridiana. Cal sortir a parlar amb la gent. No cal convèncer-los, n'hi ha prou amb despertar-los dubtes, fer-los pensar. Aproparnos-hi amb bona disposició. Tenim el millor producte i només ens cal vendre'l amb una mica de gràcia. Repartiu fulletons que n'hi ha de molt diversos i molt ben fets. Regaleu merxandatge, bolis, pins, post-its, enganxines, imans per la nevera. És una bona manera d'apropar-se a la gent. El què us peti, però feu alguna cosa!!!
Ens manquen 1/2 milió de vots. Anem a buscar-los. Estan molt a prop. Si no ho fem perdrem i passarà una generació sencera o més fins que ho poguem tronar a provar. Ho deixareu escapar?
Au, fins aviat.
ESPAVILAR-SE TOCA, Coll...ns
Ahir el Presi va signar el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Uffff. Primer pas superat. Segueix complint amb la paraula donada - i que duri -.
Des d'aquí vull llençar un prec, més aviat un renec per encoratjar la parròquia que noto una mica laxa, per dir-ho suaument.
Que pinta en Mas, fent una declaració institucional de de TV3? Si només la veu un 16% de l'audiència de televisió i a més, de gent ja convençuda. Convoca una roda de prensa noi, que a tu no et fa por i sortirà per tot arreu!!! Per postres, i gairebé contra-programant-se ells mateixos, treuen en Junqui en una entrevista al cap de l'oposició. Bona estratègia recontrac...
Ai nois, sembleu beneits. No heu entès encara que la batalla es lliurarà a l'àrea metropolitana de BCN i a la pròpia ciutat, així com també a d'altres grans i mitjans nuclis de l'entorn de la capital? Doncs no perdeu el temps, home i afineu millor la punteria.
Però la clau de volta de tot plegat no està a la mà d'aquesta genteta. No. Està en cadascun de nosaltres. Ja us ho vaig dir fa unes setmanes en aquesta arenga que us torno a recordar:
https://youtu.be/R4-cCYVzL2U
Toca arremangar-se, sortir al carrer, al metro, al bus, als mercats, a la sortida de missa (bé si algú hi vol entrar que ho faci). A parlar amb la gent. Però no a Sarrià, Gràcia, Sants, Olot, Vic, Berga o Figueres, on òbviament també cal fer-hi presència, sino al Baix Llobregat, a Ciutat Vella, a Sant Martí, al Barcelonès nord, etc., etc., etc.
Així doncs, gent de la base de cdc, erc, cup, anc, òmnium, súmate, procés, latinos.cat, @siambnosaltres, etc., ara no n'hi ha prou de pagar les quotes. Tampoc haver-se apuntat a la Meridiana. Cal sortir a parlar amb la gent. No cal convèncer-los, n'hi ha prou amb despertar-los dubtes, fer-los pensar. Aproparnos-hi amb bona disposició. Tenim el millor producte i només ens cal vendre'l amb una mica de gràcia. Repartiu fulletons que n'hi ha de molt diversos i molt ben fets. Regaleu merxandatge, bolis, pins, post-its, enganxines, imans per la nevera. És una bona manera d'apropar-se a la gent. El què us peti, però feu alguna cosa!!!
Ens manquen 1/2 milió de vots. Anem a buscar-los. Estan molt a prop. Si no ho fem perdrem i passarà una generació sencera o més fins que ho poguem tronar a provar. Ho deixareu escapar?
Au, fins aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)