TREMPERA MATINERA

Expressió catalana que explica la pressió i enduriment del penis després d'unes hores de son i que obliga al propietari a apressar-se a miccionar.

Aquesta és l'expressió que em ve al cap quan reflexiono sobre la situació política del pais.

Fa ja uns quans anys que Catalunya viu immersa en una voràgine de canvi empesa indubtablement per la força de la seva gent. Aquesta empenta ha donat un resultat clar a les darreres eleccions al Parlament amb una majoria clara favorable a la independència i un mandat per fer la feina que calgui per aconseguir-la.

Això vol dir que la pressió popular ha passat la pilota per a què el govern aconsegueixi el major gol de la història.

Sé que el temps previst de la legislatura no ha acabat. El partit encara s'està jugant. però tinc la sensació que estem/estan perdent el temps i no s'acaba de rematar, ni tan sols no aconseguim/aconsegueixen obrir el marcador. Tot i que la jugada era clara i el passi era ja mig gol.

La trempera no és de veritat, és només matinera, o sigui, com glossava la Trinca, "de pixera..."

Si no, que algú m'expliqui com s'ha avançat en aspectes capitals com els tributs, la defensa, la inteligència, el finançament, les infraestructures, les prestacions socials, els programes de desenvolupament econòmic per a gent jove, la gestió de les universitats, les duanes, les relacions internacionals, la lluita contra l'amenaça terrorista, etc., etc., etc.

Ja imagino que moltes coses són i han de ser dutes amb la màxima discreció. Però, caram, és que ni s'esmenten. Senzillament no se'n parla, no existeixen.

I no em puc creure que no hi hagi res previst. Espero que al menys hi hagi un pla secret, secretíssim, per tenir liquidesa i poguer pagar els funcionaris quan calgui. Algú haurà previst com finançar tota la despesa que representarà posar un pais en marxa. Perquè de moment, no veig cap campanya que animi a ningú a pagar els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya.

Sí, hi ha rumors, que si els israelians, que si els alemanys... Res clar. I com que no hi ha res clar, els d'enfront estan la mar de bé amb els seus estirabots i el seus tribunals d'exepció. I nosaltres amb les nostres armes:  l'estelada, les paradetes, les declaracions. És evident que estem en clar desaventatge per negociar res. I que ningú no ho dubti que caldrà negociar. És obvi. Magrat no agradi i no els agradi haurà de ser així per força.

Nosaltres, de moment, anem amb la nostra bandereta, amb les nostres intervencions més o menys agudes al Congreso, amb els nostres tweets, blogs, tertúlies, paradetes i manifestacions. Amb les nostres baralles fratricides per qualsevol "xominada". Trempera de pixera que desapareix tan bon punt miccionem. Els arbres no ens deixen veure el bosc.

En fi, poseu-vos les piles. Teniu un mandat inequívoc. Compliu-lo. Feu la feina i feu-la bé. Deixeu-vos de marejar la perdiu i aneu al gra perquè a nosaltres se'ns està esgotant la munició i ara ja és la vostra hora. Desobeiu si cal, que cal!!!! No es pot anar a l'era i no sortir-ne amb pols. Però quan ho feu, que sigui per alguna raó de més pes que per cremar unes fotos del borbó, penjar unes estelades als ajuntaments o posar unes urnes de brometa, carai!!! Si esteu disposats a que us inhabilitin uns tribunals que no reconeixem, si fins i tot esteu disposats a passar una temporada a l'ombra -i el vostres càrrecs i el nostre mandat us ho exigeix- feu-ho per coses amb transcendència. Per exemple per quedar-vos la clau de la caixa. I no us veig amb prou trempera per res d'això.

Així doncs si s'afluixa quan pixeu, o us la talleu o us preneu una barrufina que us l'espavili. Que la trempera matinera esdevingui permanent.

3 de gener de 2016

PETITES REFLEXIONS, SENSACIONS I CONCLUSIONS

Ja tenim decisió. No tindrem govern presidit per Mas que és igual a dir que si no hi ha un miracle - espero que no - hi haurà eleccions el proper mes de març.

Ben mirat, tot i el desencís, desil.lusió, angoixa, ràbia i tot el que volgueu, no és un escenari tan fosc com sembla a primer cop d'ull.

La CUP-CC s'ha mantingut ferma en el seu plantejament inicial de no investir Mas. I ho trobo admirable. No ho comparteixo perquè sóc dels que pensa que encara que no ens agradi a molts és un actiu necessari pel teixit a qui representa i pel seu valor de reconeixement fora del petit ecosistema en el què vivim. No ens enganyem, no aconseguirem el nostre propòsit sense el gruix de centralitat que recentment ha vist la llum i ha trobat el camí bo cap a la sobirinia plena.

No vull fer cap escarni però la meva admiració esdevé estupefacció quan veig que tot se circumscriu al QUI. Tots plegats s'han omplert la boca amb el què, el com, el quan, que si fer cau i net, que si justícia social, etc. Fals. Si no, per quins set sous neguen Mas però  accepten qualsevol altre? Llavors diuen que ha de ser de consens. Vaja home. Doncs bé,  en Rull, en Turull, na Munté, Corominas, Rigau, Gordó... Son de consens? Tots aquests anavenen a la llista de Junts pel sí. Aquests no representen els dimonis de CDC? Suposo que sabeu que el president és l'únic càrrec del govern que ha de ser electe. O sigui, no pot ser-ho qualsevol, com sí que ho poden ser els consellers. Per tant ha de ser algú de la llista.

Precisament aquí és on trobo que rau la principal contradicció. Que no em parlin de coherència perquè no la trobo per enlloc. Entendria que fessin el seu anti-Mas extensiu a anti-CDC. I que consti que per mi ha estat una sorpresa perquè no m'ho esperava. És clar que com a spin doctor no em guanyaria la vida.

La conclusió que en trec de tot plegat és, al marge que els catalans no sabem fer-ho fàcil, és que el millor escenari comença ara. Ja sabem qui és qui i què vol cadascú. Em sap greu perquè qui hi sortirà guanyant es En Comú Podem i encara me'n sap més perquè en Duran té de nou un salvavides completament gratis. Per això cal no defallir i creieu-me indepes, no erreu el tret, perdó, el vot. Malauradament ens cal un govern per anar allà o volem. Tant de bo no ens fes falta perquè voldria dir que la revolució tan anhelada per alguns ja estaria en marxa. Ara per ara no és així.

En fi, any nou vida nova diuen oi? Doncs som-hi que no ha estat res. La gent sabrà què ha de fer, tots sense excepció, Mas inclòs, JxSí inclòs, ERC inclosa i sobretot CUP-CC inclosa. I si no és que potser no toca. I qui em vulgui entendre ja sabrà què vull dir.

Salut patriotes.