22 d'octubre de 2015
NETS I POLITS
Diuen els creients que cal anar ben net i polit quan un nen fa la primera comunió. Així mateix hi hauriem d'anar aquells que pretenem fer una república nova. Per decència. Malauradament em temo que no serà així. Ni per uns ni pels altres, ni molt menys pels líders que haurien d'encapçalar les converses per formar govern.
Els recents escorcolls a la seu nacional de CDC manades per un jutje del Vendrell no ajuden gens a l'entesa. I no perquè s'hi vagi amb prejudicis sino perquè és com allò de la dona del Cèsar que a banda de ser-ho ha de semblar-ho. I veritablement no ho sembla. Jo tampoc vull fer cap prejudici i fins que no hi hagi sentències no s'ha d'acusar ningú ni demanar responsablilitats penals. Però em costa creure que un jutge envïi a la garjola preventivament algú sense indicis fonamentats. Altra cosa seria prevaricar.
Però una cosa són les responsabilitats penals i una altra les polítiques. Algú es creu que hi trobaran res? Però no perquè hagin tingut temps suficient per destruir proves sino perquè el finançament irregular o l'enriquiment il.lícit no deixa rastres si es fa ben fet. Quan sento les explicacions que fan uns i altres per defensar-se de les acusacions o de les investigacions me'n faig creus que diguin que ja se'ls ha auditat pel dret i pel revés i des de fa anys. Com si els pagaments, comissioins, agraïments pecuniaris, etc., s'entreguessin al tribunal o a la sindicatura de comptes com qualsevol altre apunt comptable. Quins pebrots, quina cara més dura.
Ja fa massa temps que les sospites se centren en el finançament irregular de CDC i al marge de tornar els diners del Palau de la Música, que està molt bé, no s'ha depurat cap responsabilitat política, excepte l'Oriol Pujol i perquè l'afectava directament i va dimitir. El President diu que segueix confiant en els seus. Carai. Si després de temes com els del Palau, Pretòria, ITV i d'altres no té prou exemples per desconfiar almenys una mica i regenerar estructures, vol dir que no hi ha voluntat per fer-ho. En una empresa quan un s'equivoca se'l corregeix, adverteix i/o amonesta. Si la cosa continua se l'acomiada i si no s'actua l'acomiadat és el responsable directe. Doncs que s'apliquin el remei. I no parlem ja de si per comptes d'un error parlem de fotre els dits a la caixa.
Tothom és necessari però ningú imprescindible i menys si comença a identificar-se'l amb el joc brut. I si tan necessari s'és que si falta s'acaba tot, que si és la imatge internacional, etc, etc, etc, doncs fundem la república i que el posin de cap de la diplomàcia home i a obrir cancelleries arreu del món. I si no, com deia el gran Capri: "...que fagi de xofer, que a mi m'és igual". Però això hauria de ser un mateix que ho veiés.
Mentre tot això està passant, he escoltat per boca del President que la seva candidatura i posterior investidura és tan lícita com el no suport de la CUP. Té raó perquè així ho van proposar ambdues formacions abans de les eleccions. Uns tenen una legitimació d'1.6 milions de vots i els altres de 350000. Però ambdós igual de lícits. Per tant ens trobem en un atzucac que ens aboca a noves eleccions a no ser que algú trobi una fórmula màgica més pròpia de la xistera d'un mag que no pas de la lògica dels pactes post-electorals. Aquest escenari no és per sé dolent. És evident que ambdues formacions se'n ressentirien però a banda d'una més que probable devallada de la participació no crec que els resultats fossin massa diferents als actuals. Així doncs fóra possible que es repetís la mateixa situació que ara. I així fins a l'infinit o fins que la gent se'n cansés i votessin altres opcions. I llavors sí que bona nit i tapat i fins d'aquí 300 anys més. En conseqüència cal evitar una nova elecció.
Així doncs, què fem? De moment esperar i mentre esperem, per no avorrir-nos netejem, fem dissabte. I aquí és on més m'identifico amb la gent de la CUP. Però no del tot i al següent paràgraf ho explicaré. Hi ha temps fins el 9 de gener del 16 per escollir president. Calma. Que parlin del què, com i quan i del qui ja veurem. Fiem-ho a la sol.lució imaginativa, coral, simfònica, a capel.la o com sigui. Jo proposo que amb la Grossa de Cap d'any qui tregui número i sèrie s'endugui els calers i la presidència. Almenys serà algú que no s'haurà finançat irregularment ni enriquit il.lícitament. Us sembla prou imaginativa?
Per anar acabant i després de l'estirabot que acabo de plantejar diré que tan sectari és qui s'entesta en un nom com a condició sine qua non com qui, esclau de les seves paraules i només per no trair llur electorat es nega a recolzar-lo, però en canvi en recolzarien un altre de la mateixa candidatura àdhuc del mateix partit. Tot plegat fa riure. Riure per no plorar.
dijous, 22 d’octubre del 2015
diumenge, 11 d’octubre del 2015
11 d'octubre de 2015
ELECCIONS VEÏNES
El títol de la present ja us donarà una idea de per on aniran els trets. Alguns de vosaltres, dels pocs que em llegireu ja haureu endevinat la meva opinió respecte de les properes eleccions del 20 de desembre al Congreso de los diputados. El que pretenc doncs no és pas justificar-me ni convèncer ningú sinó raonar un posicionament que em sembla, com no, del tot coherent.
La premissa és: A les eleccions de president d'escala del n° 40 del carrer del Rec hi voten els veïns del n°42? No. Per quin motiu hauriem de votar els catalans a les Corts del veí? Sota el meu punt de vista cap.
Qualsevol justificació per participar en una elecció aliena em sona a excusa. O alguna cosa pitjor, avarícia, mamar de la mamella de l'assignació pressupostària. Des del dia que es van anunciar i dic anunciar perquè es va fer en el decurs d'una entrevista televisiva al president espanyol, no he sentit una sola veu de cap representant polític d'aquí que avali la meva tesi. Bé, una sí, la de l'Anna Gabriel de la Cup. Ni representants d'Erc ni de CdC han mostrat cap intenció de no presentar-s'hi. Estaré equivocat? Seré un antisistema? M'hauré convertit en en un gos-flauta o iaio-flauta? Doncs no, ni tinc gos ni toco la flauta ni encara he arribat a la categoria de iaio.
A les eleccions del 27S gairebé 2 milions sobre 4 milions i escaig de votants van votar per la independència del seu país. I molts que no van poguer votar per impediment del Estado, unes 1500000 persones residents a l'exterior, que segons la tendència també haurien mostrat el seu vot favorable. Tota aquesta gent ha parlat clar. Ja ha fet la ruptura de facto de l'estat espanyol. Què haurien d'anar a fer a la cambra de representants d'un país que ja no senten com a seu?
Si amb això no n'hi hagués prou, hem de saber que les 4 circunscripcions catalanes que aporten el 16% de població, el 20% de pib i bla, bla, bla, només tenen el 13,4% de representació parlamentària. O sigui d'un parlament de 350 escons només 47 pertoquen a Catalunya. Amb aquestes xifres em pregunto què carai hem d'influir? Si som i serem una minoria estructural!!!!! O és que volem ser un cop més la frontissa transaccional per anar aconseguint les engrunes per l'autonomia endèmica? Que no home, que no. Que ja no va d'això!
Finalment, heu pensat en la força que tindria davant la comunitat internacional que 2.5 milions de persones no participessin en les eleccions? Seria brutal. Arabé, hi ha qui diu que el risc que es corre fent-ho d'aquesta menera és aportar un graner de vots al C's-PP-PSOE. És cert, i què? Quin problema hi ha? Quina diferència hi ha en tenir 47 diputats indepes en el millor dels casos? Què se suposa que farien, a part de cobrar? No nois, no. Siguem seriosos i coherents. On cal influir ara és al Parlament nostre i a les cancelleries europees, al Vaticà, a Israel, a USA, a la Xina i al Japó. A Madrid només hem d'anar-hi a negociar les condicions de la ruptura i això no es fa anant a pidolar a cap parlament estranger. Això és fer el ridícul.
Acabo. Només entendria que un bloc independentista de consens i unitari presentés una candidatura per visualitzar el màxim possible d'escons buits. Fins a 47 com a topall és clar. Recollir les actes de diputat prometent la Constitución per imperatiu legal i no ocupant els escons. A l'estil d'Herri Batasuna de la millor època. Amb tot, continuo pensant que no anar-hi té molta més força. Però, és clar, això té costos econòmics i no sé si els professionals del tema estarien disposats a renunciar-hi.
ELECCIONS VEÏNES
El títol de la present ja us donarà una idea de per on aniran els trets. Alguns de vosaltres, dels pocs que em llegireu ja haureu endevinat la meva opinió respecte de les properes eleccions del 20 de desembre al Congreso de los diputados. El que pretenc doncs no és pas justificar-me ni convèncer ningú sinó raonar un posicionament que em sembla, com no, del tot coherent.
La premissa és: A les eleccions de president d'escala del n° 40 del carrer del Rec hi voten els veïns del n°42? No. Per quin motiu hauriem de votar els catalans a les Corts del veí? Sota el meu punt de vista cap.
Qualsevol justificació per participar en una elecció aliena em sona a excusa. O alguna cosa pitjor, avarícia, mamar de la mamella de l'assignació pressupostària. Des del dia que es van anunciar i dic anunciar perquè es va fer en el decurs d'una entrevista televisiva al president espanyol, no he sentit una sola veu de cap representant polític d'aquí que avali la meva tesi. Bé, una sí, la de l'Anna Gabriel de la Cup. Ni representants d'Erc ni de CdC han mostrat cap intenció de no presentar-s'hi. Estaré equivocat? Seré un antisistema? M'hauré convertit en en un gos-flauta o iaio-flauta? Doncs no, ni tinc gos ni toco la flauta ni encara he arribat a la categoria de iaio.
A les eleccions del 27S gairebé 2 milions sobre 4 milions i escaig de votants van votar per la independència del seu país. I molts que no van poguer votar per impediment del Estado, unes 1500000 persones residents a l'exterior, que segons la tendència també haurien mostrat el seu vot favorable. Tota aquesta gent ha parlat clar. Ja ha fet la ruptura de facto de l'estat espanyol. Què haurien d'anar a fer a la cambra de representants d'un país que ja no senten com a seu?
Si amb això no n'hi hagués prou, hem de saber que les 4 circunscripcions catalanes que aporten el 16% de població, el 20% de pib i bla, bla, bla, només tenen el 13,4% de representació parlamentària. O sigui d'un parlament de 350 escons només 47 pertoquen a Catalunya. Amb aquestes xifres em pregunto què carai hem d'influir? Si som i serem una minoria estructural!!!!! O és que volem ser un cop més la frontissa transaccional per anar aconseguint les engrunes per l'autonomia endèmica? Que no home, que no. Que ja no va d'això!
Finalment, heu pensat en la força que tindria davant la comunitat internacional que 2.5 milions de persones no participessin en les eleccions? Seria brutal. Arabé, hi ha qui diu que el risc que es corre fent-ho d'aquesta menera és aportar un graner de vots al C's-PP-PSOE. És cert, i què? Quin problema hi ha? Quina diferència hi ha en tenir 47 diputats indepes en el millor dels casos? Què se suposa que farien, a part de cobrar? No nois, no. Siguem seriosos i coherents. On cal influir ara és al Parlament nostre i a les cancelleries europees, al Vaticà, a Israel, a USA, a la Xina i al Japó. A Madrid només hem d'anar-hi a negociar les condicions de la ruptura i això no es fa anant a pidolar a cap parlament estranger. Això és fer el ridícul.
Acabo. Només entendria que un bloc independentista de consens i unitari presentés una candidatura per visualitzar el màxim possible d'escons buits. Fins a 47 com a topall és clar. Recollir les actes de diputat prometent la Constitución per imperatiu legal i no ocupant els escons. A l'estil d'Herri Batasuna de la millor època. Amb tot, continuo pensant que no anar-hi té molta més força. Però, és clar, això té costos econòmics i no sé si els professionals del tema estarien disposats a renunciar-hi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)