20-7-15

El panorama es va aclarint. Avui s'ha presentat en societat la llista unitària pel 27S. Ja té nom que no és gaire però és més que res. Junts Pel Sí. No em desagrada. El seu cap de llista, en Raul Romeva, ha fet un discurs concís i acurat on ha definit un full de ruta que és tota una declaració d'intencions. Destacaria els perquè que ell ha centrat, entre d'altres, en actuacions immediates en casos d'emergència social, mesures contra la pobresa energètica, en favor de la segona oportunitat, en la protecció pública en qüestions sanitàries i educacionals per tothom i sense exclusions.

Però no eren els de Cat Si Que Es Pot els garants de tot això? No era aquesta la llista d'en Mas? La que li garantiria poguer seguir retallant i robant? Es veu que no. Ves per on hem descobert un candidat que juga fort i amb ple coneixement en terreny "social". Aprofitem-lo, ells de moment no en tenen cap.

Entretant els adversaris de l'esquerra "social" signaven el pacte per les eleccions espanyoles, apèndix del que ja van suscriure per les catalanes, que ha de garantir el canvi constitucional que permeti el dret a decidir dels catalans. Carai quin gran projecte. Hem retrocedit a l'abril de l'any passat quan 3 disputats del Parlament de Catalunya van anar a Las Cortes a demanar poguer fer un referèndum. Però calla, no era l'Herrera un d'aquests 3 diputats? Potser és que no ho recorda. I clar, d'artista convidat ha vingut en Pablo Iglesias a dir-los que recolzarà que els catalans puguin decidir. Que encara no sap com, que és difícil però que bla, bla, bla. Que trist veure na Dolors, en Joan Coscubiela, en Nuet, etc., fent de palmeros d'aquest virrei que sembla el conde-duque de Olivares d'infausta memòria.

No entenen que molts ja hem marxat. Que només ens interessa el com fer més planera aquesta marxa. Com ho fem per no perdre massa llançols en aquesta bugada. Que no ens importa una merda qui vagi el primer o el darrer. Només sabem que ja estem caminant cap on volem anar i que ningú ens entabanarà amb suposades dreceres que només ens condueixen al punt de partida, o fins i tot més lluny del nostre objectiu.

I ara, comença la campanya. Ens bombardejaran, espero que només de forma metafòrica. Per tant a pencar. Els de la base a fer el què ens toca. Sortir al carrer, fer-nos visibles, explicar a qui se'ns acosti, convidar tothom a compartir un projecte, aquest si que és revolucionari. I els de dalt a fer kilòmetres i dir les coses pel seu nom. Aprofitem-nos d'en Romeva i amaguem el president. Això els descolocarà. Hauran de batre's amb un adversari que és dels "seus" i que té un producte millor. Dissenyeu una campanya intel·ligent, repartiu-vos el territori amb seny. Ara tenim gairebé tots els trunfos a la mà per satisfer tot l'espectre electoral. Aprofiteu-ho i guanyem. I on no es pugui arribar sempre ens quedarà la CUP. No confongueu l'adversari.