11 d'octubre de 2015
ELECCIONS VEÏNES
El títol de la present ja us donarà una idea de per on aniran els trets. Alguns de vosaltres, dels pocs que em llegireu ja haureu endevinat la meva opinió respecte de les properes eleccions del 20 de desembre al Congreso de los diputados. El que pretenc doncs no és pas justificar-me ni convèncer ningú sinó raonar un posicionament que em sembla, com no, del tot coherent.
La premissa és: A les eleccions de president d'escala del n° 40 del carrer del Rec hi voten els veïns del n°42? No. Per quin motiu hauriem de votar els catalans a les Corts del veí? Sota el meu punt de vista cap.
Qualsevol justificació per participar en una elecció aliena em sona a excusa. O alguna cosa pitjor, avarícia, mamar de la mamella de l'assignació pressupostària. Des del dia que es van anunciar i dic anunciar perquè es va fer en el decurs d'una entrevista televisiva al president espanyol, no he sentit una sola veu de cap representant polític d'aquí que avali la meva tesi. Bé, una sí, la de l'Anna Gabriel de la Cup. Ni representants d'Erc ni de CdC han mostrat cap intenció de no presentar-s'hi. Estaré equivocat? Seré un antisistema? M'hauré convertit en en un gos-flauta o iaio-flauta? Doncs no, ni tinc gos ni toco la flauta ni encara he arribat a la categoria de iaio.
A les eleccions del 27S gairebé 2 milions sobre 4 milions i escaig de votants van votar per la independència del seu país. I molts que no van poguer votar per impediment del Estado, unes 1500000 persones residents a l'exterior, que segons la tendència també haurien mostrat el seu vot favorable. Tota aquesta gent ha parlat clar. Ja ha fet la ruptura de facto de l'estat espanyol. Què haurien d'anar a fer a la cambra de representants d'un país que ja no senten com a seu?
Si amb això no n'hi hagués prou, hem de saber que les 4 circunscripcions catalanes que aporten el 16% de població, el 20% de pib i bla, bla, bla, només tenen el 13,4% de representació parlamentària. O sigui d'un parlament de 350 escons només 47 pertoquen a Catalunya. Amb aquestes xifres em pregunto què carai hem d'influir? Si som i serem una minoria estructural!!!!! O és que volem ser un cop més la frontissa transaccional per anar aconseguint les engrunes per l'autonomia endèmica? Que no home, que no. Que ja no va d'això!
Finalment, heu pensat en la força que tindria davant la comunitat internacional que 2.5 milions de persones no participessin en les eleccions? Seria brutal. Arabé, hi ha qui diu que el risc que es corre fent-ho d'aquesta menera és aportar un graner de vots al C's-PP-PSOE. És cert, i què? Quin problema hi ha? Quina diferència hi ha en tenir 47 diputats indepes en el millor dels casos? Què se suposa que farien, a part de cobrar? No nois, no. Siguem seriosos i coherents. On cal influir ara és al Parlament nostre i a les cancelleries europees, al Vaticà, a Israel, a USA, a la Xina i al Japó. A Madrid només hem d'anar-hi a negociar les condicions de la ruptura i això no es fa anant a pidolar a cap parlament estranger. Això és fer el ridícul.
Acabo. Només entendria que un bloc independentista de consens i unitari presentés una candidatura per visualitzar el màxim possible d'escons buits. Fins a 47 com a topall és clar. Recollir les actes de diputat prometent la Constitución per imperatiu legal i no ocupant els escons. A l'estil d'Herri Batasuna de la millor època. Amb tot, continuo pensant que no anar-hi té molta més força. Però, és clar, això té costos econòmics i no sé si els professionals del tema estarien disposats a renunciar-hi.
Benvolgut,
ResponEliminala meva postura és que, tot el que no sigui sumar, resta... però també comparteixo la tesi d'aquells que demanen que no hem de fer el joc allà on no ens volen i on sabem que tenim les de perdre. Si finalment decidim votar, que el nostre vot serveixi o, si més no, que tingui una significació. Per això, ens hem de posar d'acord i fer-ho bé
Amb aquest escenari, la meva reflexió és:
- Abstenció: no computa i afavoreix els que si es presentessin (unionistes)
- Vot nul: ídem
- Vot en blanc: ídem
- Vot a partits independentistes: no ens desempalleguem d'haver d'anar a Madrid a resoldre el que sabem no ens deixaran. Ergo, mai "desconnectem"
Per tant, seria qüestió de trobar una fórmula mixta, que empari totes les propostes.
El meu mirall seria quelcom semblant a Escons En Blanc: un vot que computi però que, alhora, se signifiqui ineludiblement com a vot de protesta.
Si l'independentisme formés un grup amb aquestes premises, tindria visibilitat (20-25 seients buits a l'hemicicle espanyol) i aplegaria gairabé 2 milions de vots que restarien dels unionistes.
Però ja sé que tot això són quimeres, perque els nostres polítics, per molt que pregonin, no volen deixar-se perdre un acte (amb tot el que comporta) a Madrid...
Salut!
Can Rauxa,
ResponEliminaMercès pel comentari. No està pas massa lluny del meu plantejament, al menys amb l'últim paràgraf de l'escrit. Deixi'm discrepar però en el tema dels vots blancs. Aquests sí que computen i fan pujar el % de tall per obtenir representació. Però vaja no era això el tema substancial del seu comentari. En la resta tot i que el què plantegeu fóra un escenari desitjable, el veig irreal. Primer perquè ja estem veient les dificultats d'arribar a acords entre les forces independentistes. Segon perquè penso que ara no es tracta d'influir a las cortes sinó de desconectar d'elles. I tercer perquè amb el topall de 47 escons i la diversificació de candidatures que es presentaran, no oblidem que també s'ha dit recentment que hi concorrerà la fórmula catalana de bcn en comú, la imatge de desunió podria ser altament nociva pels nostres interessos.
Rebi una salutació cordial.